Blog Single Post

Títols i distincions

El Dr. Prof. Agustí Pedro i Pons (1898 - 1971)

  • Gran Creu d’Alfons X el Savi
  • Gran Creu de l’Ordre de la Sanitat
  • Encomanda amb placa de l'Ordre Civil d’Alfons X el Savi
  • Medalla de Plata de l'Excel·lentíssima Diputació de Barcelona
  • Chevalier de la Legion d’Honneur
  • Doctor honoris causa de la Universitat de Toulouse
  • President de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
  • President de la Societat Espanyola de Medicina Interna (1959, 1960, 1961 i 1962)
  • President d’honor de la Societat Espanyola contra el Reumatisme
  • President del Cercle Medical Français de l’Institut Français de Barcelona
  • President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona
  • Degà de la Facultat de Medicina de Barcelona
  • Membre d’honor de la Lliga Francesa contra el Reumatisme
  • Membre d’honor de la Societat Suïssa de Terapèutica física i malalties reumàtiques
  • Membre d’honor de l’Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona
  • Soci d’honor de l'Institut d’Estudis Nord-americans
  • Acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma de Mallorca
  • Acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de València
  • Membre estranger de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Buenos Aires
  • Metge honorari de la Societat de Medicina Interna de San Juan de Puerto Rico
  • Metge honorari de la Societat de Medicina Interna de Bogotà
  • Membre d’honor de l'Ateneu privat d’actualitzacions i investigacions mèdiques de Buenos Aires
  • Membre honorari de l’Acadèmia Nacional de Ciències de la República Argentina
  • Acadèmic honorari estranger de la Societat Argentina de Progressos en Medicina Interna
  • Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid
  • Acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona.
  • Acadèmic electe de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Publicacions

El Dr.. Prof. Agustí Pedro i Pons (1898 - 1971)

Llibres:

  • Patología: las enfermedades más frecuentes. Texto explicativo adapatado al español por el Dr. Don Agustín Pedro y Pons. Barcelona. C. Seither Edt. 1923 (Atlas de Bolsillo).
  • La enfermedad de Banti y los síndromes espleno-hepáticos. Agustí Pedro i Pons.  Barcelona. J. Vives. 1923 (tesi doctoral).
  • Las enfermedades por carencia alimenticia durante la Guerra Civil Española. Barcelona. Ed. Relieves Basa y Pages. 1940 (Colección Española de Monografías Médicas).
  • La brucelosis humana (fiebre de Malta, enfermedad de Bang), en col·laboració amb el Dr. P. Farreras Valentí. Barcelona. Salvat Ed. SA 1944.
  • Neurodistonías vegetativas circulatorias, respiratorias, digestivas, con especial consideración de su factor diencefálico y de su estructura clínica compleja (Funcional, Psiquica y somàtica). Agustí Pedro y Pons i Dr. P. Farreras Valentí. Madrid. Ed. Científico médica 1944.
  • Patología y clínica de la linfogranulomatosis maligna. Enfermedad de Hodking Paltouf Sternberg. Agustí Pedro y Pons i Dr. Don P. Farreras Valentí. Barcelona. Ed. Modesto Uson 1945.
  • Patología y clínica de la endocarditis maligna lenta. Dr. Agustí Pedro i Pons i Drs. J. Gibert Queraltó, P. Farreras Valentí i F. Ciscar Rius. Barcelona, Salvat Ed. SA 1948.
  • Las cirrosis esplenomegálicas y trastornos de la circulación portal (en col·laboració amb el professor P. Farreras Valentí i els Drs. Bacardi i F. Ciscar). Barcelona Ed. Janés 1951.
  • Formulario médico Daimon. Guia y formulario de terapéutica clínica. Editorial Daimon, Madrid, 1956.
  • Tratamientos actuales en medicina interna. Dr. A. Pedro i Pons i el professor P. Farreras Valentí, F. Bosch, A. Caralps, R. Castillo, M. Dalmacisia, G. Del Rio, J. M. Espadaler, A. Foz, N. Magrinyà, S. Montserrat Esteve. Barcelona. Ed. Toray SA 1960.
  • El hombre. Revisió general i presentació del Dr. Agustí Pedro i Pons. Barcelona. Ed. Argos 1966.
  • El síndrome de hipertensión portal, patología clínica, amb la col·laboració del Dr. J. Pedro-Botet. Ed. Toray, Barcelona, 1966.
  • Patología y clínica de las colagenosis. A. Pedro i Pons, C. Rozman, G. San Miguel, T. Vial y F. Ciscar. Barcelona. Ed. Toray 1967.
  • Tratado de Patología y Clínica Médicas. Dirigit per Agustí Pedro i Pons, secretari de redacció Dr. P. Farreres Valentí.  Barcelona. Salvat Editorial SA, 6 volums.

I. Enfermedades del tubo digestivo, hígado y vías biliares, páncreas, peritoneo y diafragma. J. Badosa Gaspar, F. Gallard Monés, J. Baberá Voltar i P. Farreras Valentí. 1a ed. 1950; reimpressió revisada 1952; 2a ed. 1956; 3a ed. 1962 i 4a ed. 1964.
II. 1a part: Enfermedades del corazón y grandes vasos, enfermedades de los vasos periféricos. J. Gibert Queraltó, A. Ciscar Rius, J. Pedro-Botet, i F. Martorell. 2a part: Enfermedades del sistema urinario.  Enfermedades alérgicas. J. Alsina Bofill, M. Caverna Torm, J. M. Puigdollers, A. Puigverd, J. Gras, R. Surinyach i F. Frochman. 1a ed. 1958; 2a ed. 1965.
III. Enfermedades del aparato respiratorio, mediastino y aparato locomotor. P. Barceló, Y. Blajot Pena, R. Frouchtman Roger i G. Manresa Formoso. 1a ed. 1951, reimpressió 1953; 2a ed. 1961; 3a ed. 1965.
IV. Enfermedades del sistema nervioso, neurosis y medicina psicosomàtica. Emfermedades mentales. A. Pedro i Pons, P. Farreras Valentí, A. Ley, S. Montserrat Esteve, R. Sarró Burbano, E. Tolosa Colomer. 1a ed. 1952; 2a ed. 1960; 3a ed. 1965.
V. Enfermedades de la sangre y órganos hematopoyéticos, glándulas endocrinas y metabolismo. A. Pedro i Pons, P. Farreras Valentí, J. Gras i M. Taverna Torm. 1a ed. 1953; 2a ed. 1958; 3a ed. 1963; 4a ed. 1969.
VI. Enfermedades infecciosas, intoxicaciones, enfermedades profesionales y por agentes físicos. A. Pedro i Pons, P. Farreras Valentí, J. Surós Forns. 1a ed. 1950, reimpressió revisada 1952; 2a ed. 1960; 3a ed. 1968.
 
Artícles destacats:
  • “Lesiones vertebrales de la enfermedad de Paget y síndrome de compresión medular (1934 – 1935) publicat a Anales de la Clínica Médica.
  • “La cloroanemia aquilica esencial y las sintomáticas” (1932 – 1933), publicat a Anales de la Clínica Médica
  • “Las cirrosis hepáticcas y los sindromes pseudo-cirróticos” (1956)
  • “Los tioderivados en patología tiroidea” (1946), publicat a Anales de la Clínica Médica
  • “Exposición y discusión del tema diagnóstico y tratamiento de la diabetes melitus” (1949), publicat a Anales de la Clínica Médica
  • “Endocarditis maligna de evolución lenta“ (1926), publicat a Anales de Ciencias Médicas
  • “Contribución al estudio de los síndromes extrapiramidales” (1926), publicat a Anales de Ciencias Médicas
  • “Qué hay que hacer frente a una asistolia” (1928), publicat a Anales de Medicina
  • “Espondilitis Melitococica” (1929), publicat a Anales de Medicina
  • “Contribución al estudio de las alteraciones nerviosas en las enfermedades de la sangre” (1939), publicat a Anales de Medicina
  • "Estudio radiográfico de las pequeñas articulaciones de la columna vertebral en la espondiloartritis anquilopoyética” (1936), publicat a Congrés de Metges de Llengua Catalana
  • “Tratamiento de los reumatismos crónicos” (1936), publicat a Congrés de Metges de Llengua Catalana
  • “Contribución a la casuística europea de meringitis de los porquerizos o enfermedad de Bouchet-Gsell”, publicat a Consejo General de Colegios M édicos de España
  • “Nuevos progresos en la terapéutica de las mostazas nitrogenadas” (1953), publicat a Galicia Clínica
  • “Granulia pulmonar hemosiderósica en una estenosis mitral” (1933), publicat a Medicina Catalana
  • “La Heredolues en las enfermedades internas del adulto”, publicat a Medicina Catalana
  • “La anemia gástrica experimental” (1934), publicat a Medicina Catalana
  • “De la angina agranulocítica a la leucemia aguda”, publicat a Medicina Catalana
  • “La infección tuberculosa en la génesis del asma bronquial” (1943), publicat en Medicina Clínica
  • “Las reticuloendoteliosis leucóticas” (1944), publicat a Medicina Clínica
  • “Cirrosis hepáticas de etiología poco común” (1944), publicat a Medicina Clínica
  • “Rickettiosis frecuente y poco conocida entre nosotros. Fiebre exantemática mediterránea” (1945), publicat a Medicina Clínica
  • “Hígado melitocócico”, publicat a Medicina Clínica
  • “Formas nefríticas de la endocarditis lenta”, publicat a Medicina Clínica
  • “Ýcido fólico y anemia perniciosa”, publicat a Medicina Clínica
  • “Hemorragias de la pubertad”, publicat a Medicina Clínica
  • “Fiebre eruptiva pluriorificial”, publicat a Medicina Clínica
  • “Resultados obtenidos en el tratamiento de la fiebre tifoidea por la cloromicetina” (1950), publicat a Medicina Clínica
  • “Relaciones del fabismo con el llamado desorden hematológico del Mediterráneo”, publicat a Medicina Clínica
  • “Resultados obtenidos con el tratamiento aureomicínico de la fiebre de Malta" (1951)
  • “Mialgia epidémica, meringitis mialgica y virus de coxsackie”, publicat a Medicina Clínica
  • “Consideraciones sobre la inmunotrombocitopenia de la enfermedad Werlhof”, publicat a Medicina Clínica
  • “Macroglobulinemia” (1958), publicat a Medicina Clínica
  • “Nefritis lupica” (1958), publicat a Medicina Clínica
  • “La enfermedad de Simonds Sheeham y los síndromes de insuficiencia de la hipófisis anterior” (1960), publicat a Medicina Clínica
  • “La prueba de la bromosulfaleina en el diagnóstico de las ictericias” (1960), publicat a Medicina Clínica
  • “Tuberculosis hipofisaria con síndrome Simonds Sheeham y diabetes insípida” (1963), publicat a Medicina Clínica
  • “Los accidentes cerebrales de la endocarditis lenta” (1967), publicat a Medicina Clínica
  • “Tiroiditis subaguda de Quervain”, publicat a Medicina Clínica
  • “La fiebre en las hemopatias” (1968), publicat a Medicina Clínica
  • “La enfermedad de Banti y los síndromes esplenohepáticos”, publicat a Revista Médica de Barcelona
  • “Endocarditis maligna de evolución lenta”, publicat a Revista Médica de Barcelona
  • “Espondilitis melitococica”, publicat a Revista Médica de Barcelona
  • “Las pleurosias bilirubinicas con esplenomegalia”, publicat a Revista Médica de Barcelona
  • “La denominada atrofia subaguda del hígado”, publicat a Revista Médica de Barcelona
  • “La columna vertebral del viejo” i “Cifosis y osteoporosis vertebral seniles”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “Espondiloartritis anquilopoyética”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “ El disco intervertebral”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “Sindorme de la degeneración aislada discal”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “Poliartritis crónica articular”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “La artrosis”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “La artropatía deformante de cadera”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades
  • “Reumatismos vertebrales degenerativos”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “El pie gotoso”, publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “Recientes avances en la terapéutica reumatológica” (1957), publicat a Revista española de reumatismo y enfermedades osteoarticulares
  • “El dolor Lumbo Sacro”, publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Encefalopatías y mielopatías seniles”, publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Las colagenosis” (1959), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Las paraplejias del viejo”, publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Fiebre exantemática mediterránea” (1959), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Menorragias cutáneas y mucosas” (1960), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “La esplenoportografía” (1960), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Tratamiento de los accidentes vasculares del encéfalo”, publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Síndromes polineuriticos” (1963), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Síndrome cerebeloso” (1963)
  • “Síndromes extrapiramidales” (1964), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Síndrome talámico” (1964), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Agnosias y apraxias” (1964), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Enfermedades infecciosas inflamatorias” (1966), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Encefalomielitis” (1966)
  • “Formas clínicas especiales del herpes” (1967)
  • “Esclerosis múltiple” (1967)
  • “Diagnóstico diferencial de los abcesos cerebrales” (1968), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Trastornos circulatorios y hemorragias de encéfalo, medula y sus meninges” (1969)
  • “Arteriosesclerosis cerebral” (1969), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Clínica del renblandecimiento cerebral “ (1970), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Aneurismas de las arterias cerebrales” (1970), publicat a Suplemento Archivos Médicos
  • “Hidrocefaleas del adulto”, publicat a Suplemento Archivos Médicos

Dr. Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1898, fill de Tomàs Pedro i Margarita Pons, taverners al carrer Claris. Va ser el menor de cinc germans i es va criar en un ambient on es respiraven aires artístics, sobretot al comerç dels seus pares, on va començar a gestar les seves aficions culturals (música, teatre i lectura).

La seva etapa d'escolaritat no va ser gaire brillant. No va tenir èxit en l'intent d’estudiar música a l’escola municipal. Amb un canvi d’escola es va centrar en l’estudi i va arribar a fer dos cursos de batxillerat en un any.
Després del curs d’ampliació universitària, va entrar al primer curs de la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on va arribar a tenir molt d'interès en l’assignatura d'anatomia; es va fer soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i es va associar al Laboratori de Portaferrissa. A partir de llavors va arribar al punt que preferia els llibres i els casos pràctics a les lliçons magistrals i va començar a destacar en certes assignatures. El Dr. Francesc Ferrer Solervicens el va animar a assistir a cursos pràctics de clínica a les tardes dels estius.

En aquella etapa, A. Pedro i Pons va fer amistat amb Manuel Alonso Escuder i, aconsellat per aquest, va ingressar com a intern a l’Hospital de la Santa Creu. Primerament, com a voluntari, per la qual cosa es va canviar la matricula ordinària de la carrera per una matrícula lliure, per poder completar l'ensenyament pràctic en una institució, la Facultat de Medicina, que comptava amb grans metges amb vocació pedagògica. Com a voluntari, Agustí Pedro i Pons va començar a donar les seves primeres classes en cursos, seminaris i cursets a estudiants com un extra. L'objectiu era assolir una plaça com a metge a l’Hospital de la Santa Creu.

Es va presentar a unes oposicions el 1921 per a una plaça de director del servei de malalties de la infància del mateix hospital i en va quedar finalista però sense plaça. Va tenir un desencís tan gran de la primera oposició que va prendre la decisió d’obrir horitzons. Creia que podria fer unes bones oposicions i el 1925 va decidir presentar-se a les oposicions per a la càtedra de Patologia Mèdica de Madrid. Tot i això, encara no era doctor, per la qual cosa va confeccionar en quinze dies la seva tesi doctoral La enfermedad de Banti y los síndromes esplenohepàticos, qualificada d’excel·lent i que el va marcar científicament. Va opositar a Madrid amb una bona preparació clínica i de textos però deficient en el coneixement dels últims avenços. El seu debut va ser tot un èxit però no va obtenir cap vot.

Al cap de poc temps d’acabar les oposicions per Madrid, es van convocar unes noves oposicions per a una càtedra de Patologia M èdica a Barcelona posessioi s'hi va tornar a presentar. En aquest cas, va quedar deserta.
Després van sortir altres oposicions per a una càtedra a Cadis, en les quals el Dr. Pedro i Pons va obtenir un vot.

El 1927 va fer la seva quarta oposició per a una plaça de Barcelona, on va obtenir tres vots i la càtedra amb 28 anys. Va dirigir la Clínica Mèdica A des de l’any 1927 fins 1969, període que es va caracteritzar per la seva obertura als nous avenços mèdics, en els quals el doctor va comptar amb una gran quantitat de col·laboradors de primer nivell

Durant la Guerra Civil el Dr. A. Pedro i Pons, catalanista per tradició però que normalment havia mantingut una postura neutra i no orientada a cap tendència política, va anar esquivant el fet d'haver de pronunciar-se, per la qual cosa no va haver de marxar de Barcelona i, a diferència d’altres companys seus, va poder continuar amb les seves tasques. El 1937 va ser empresonat dues vegades per "poc addicte" a la República, fins que els doctors Vila-Seca i Trias i Pujol (que tenien bones relacions amb la República) van intervenir a favor seu.

Acabada la Guerra Civil, per poder continuar la seva tasca sense problemes, es va veure obligat a pronunciar-se a favor del règim franquista en una conferència militar en què presentava un article sobre la desnutrició a l’època de la República i la Guerra Civil. Això, juntament amb la postura crítica amb la Universitat Autònoma i el fet de ser escollit catedràtic abans de la República i que no s’hagués pronunciat anteriorment, va fer que es pogués quedar a la càtedra. Durant els anys del franquisme va continuar evitant, sempre que podia, els temes sociopolítics i actes d’aquest tipus, encara que discretament col·laborava en temes i actes catalanistes, sobretot culturals, clandestinament.

Abans de la guerra va ser nomenat president de l'Institut Mèdic Farmacèutic; el 1939, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, que estava bastant malmesa i de la qual també calia reorganitzar i salvar la biblioteca. Això ho va fer fins al 1958, quan en va ser escollit president d’honor. L’any 1954 va ser escollit degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, càrrec que va exercir fins a l’any 1957. El 18 de març de 1969 va ser nomenat acadèmic electe de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Entre altres distincions i honors que va rebre, també destaquen la Gran Creu d’Alfons X el Savi, la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat, Chevalier de la Legion d’Honneur, la medalla de plata de la Diputació de Barcelona i doctor honoris causa per la Universitat de Tolousse.


Pel que fa a la tasca científica, cal remarcar aportacions en quasi tots els camps de la medicina interna, on destaquen treballs sobre la malaltia de Banti, la febre de Malta, les menorràgies de la pubertat, l'endocarditis lenta, la hipertensió portal, etc. Va impulsar i col·laborar constantment  amb els seus col·laboradors. A instàncies seves es va poder crear l’Escola d’Hematologia de la Universitat de Barcelona del Dr. Pere Farreras Valentí el 1967. La seva principal metodologia era la de correlacionar dades clíniques i hipòtesis teòriques amb dades de laboratori o de camp. Va dirigir 48 tesis doctorals.

L’any 1943, juntament amb el Dr. Ramon Sarró va fundar la revista “Medicina clínica”, que dirigeix fins 1971. Des del seu començament a més de publicar treballs d’autors catalans , ja es publiquen originals d’autors de diversos països europeus. Es continuada pels seus deixebles fins l’actualitat sent una de les més prestigioses revistes del l’estat.
També amb el Dr. P. Barceló en 1945 fundà la “Revista española de enfermedades reumáticas y osteoarticulares” impulsant així el nucli reumatològic de la Clínica Mèdica A.

Va assolir l'èxit amb la direcció de l'obra Tratado de patología y clínica médicas, en què van col·laborar més de trenta autors especialistes distingits. Va tenir un notable èxit editorial com a manual a l’Estat i a Amèrica Llatina i durant el període de 1950 a 1979 es va considerar de consulta obligatòria i referència en temes de malalties i consultes de medicina interna. Aquesta obra, composta per sis volums d'aproximadament més de 1000 pàgines, es va començar a editar els anys cinquanta per l’editorial Salvat. Es va anar reeditant i actualitzant constantment amb altres especialistes i novetats fins a la mort del doctor.

Durant l'etapa com a mestre, va ser amfitrió i col·laborador en l’organització de diversos congressos a Barcelona, dels quals se'n poden destacar dos d'internacionals i va col·laborar en conveni amb el Ministeri d’Assumptes Exteriors i convidat per altres països en diverses gires americanes fent cursets, impartint classes i participant en congressos i conferències cap a mitjan i finals dels anys seixanta, amb gran repercussió a l'Argentina, al Perú, a Colòmbia i als Estats Units d’Amèrica. Va esdevenir professor d’honor i membre d’honor de moltes entitats mèdiques d’aquests països.

A finals dels anys seixanta, com a preludi de la jubilació va crear i presidir la societat Instituciones Médicas SA, juntament amb altres doctors, amics i col·laboradors habituals. Aquesta societat tenia com a objectiu la construcció i creació d’un hospital avantguardista a Barcelona, amb capital privat, proposta que no va acabar de prosperar per manca dels permisos municipals i denegació. Agustí Pedro i Pons també va destacar en la seva vida com a gran accionista en moltes empreses i en la borsa, per la qual cosa va poder reunir una bona fortuna personal.

El 1969 li va arribar la notificació de jubilació de la càtedra i va aconseguir la plaça de director de l'Hospital Francisco Franco (Vall Hebron) on va dirigir i continuar la tasca que feia habitualment a la càtedra de docència: visita als malalts i investigació amb alguns col·laboradors que el van seguir. Això va acabar sent una solució o una derivació del projecte que volia fer amb la societat Instituciones Médicas SA, ja que l’hospital era relativament nou. Hi va col·laborar fins a la fi dels seus dies.

El Dr. A. Pedro i Pons també va adquirir fama en el terreny de les seves aficions de la infantesa, com ara la música, el teatre, la literatura i el col·leccionisme. Al Dr. A. Pedro i Pons li atreia la música clàssica, les sarsueles i la música popular. Entenia força de literatura, teatre, cinema i pintura i va ser col·leccionista d’obres. Va fer de mecenes de l’edició de la Història del teatre català, va col·laborar molt activament i a través de suport financer en la salvació del Teatre Romea de Barcelona. Durant molts anys va formar part del patronat d'aquest teatre, va fer amistat amb molts actors i personatges destacats del teatre i la música, els quals van visitar la Clínica Mèdica A en algunes ocasions. Viatjava habitualment a París per visitar la ciutat, els teatres, les exposicions, els museus, els cabarets i, sobretot, antiquaris.

Respecte als llibres, va desenvolupar una gran passió i va acabar reunint una excel·lent biblioteca personal amb llibres antics, revistes, diaris i arxius d’edicions limitades o originals de gran valor, comprats a antiquaris, llibreters, etc., per la qual cosa es va crear una gran fama en aquest terreny com a col·leccionista.

El Dr. A. Pedro i Pons va morir el 17 de març de 1971 a la seva finca de Vallvidrera a causa d’un infart de miocardi a l’edat de 72 anys.

En el testament va deixar com a hereva de gran part de la seva fortuna la fundació Agustí Pedro i Pons, la casa de Vallvidrera a la Universitat de Barcelona, els llibres mèdics a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la seva Biblioteca personal (composta de més de 3.000 llibres no mèdics) a la Biblioteca de Catalunya en forma de col·lecció i conjunt.

Fons Històric

La Fundació també ha dedicat els recursos necessaris per a l’organització, l’inventari i la catalogació dels fons arxivístics (documental, fotogràfic i imprès) del Dr. Agustí Pedro i Pons.

Els fons tenen un gran valor històric per a la comprensió de la història de la medicina catalana contemporània i actualment estan dipositats i preservats a la secció de reserva de la Biblioteca de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Consultar fons històric de la biblioteca de medicina de la U.B

Patronat

PATRONAT DE LA FUNDACIO PEDRO PONS

El Patronat es l’òrgan de govern, representació, administració i decisió de la FUNDACIÓ.
Ha de vetllar pel compliment de la finalitat fundacional, la realitat de la dotació i la destinació a favor dels beneficiaris dels fruits, de les rendes i dels béns dels que disposa aquesta.
La Composició del Patronat de la FUNDACIO és la següent:

President

•    Joan Elias Garcia. Rector de la Universitat de Barcelona.

Vicepresident 1r.

•    Sr. Joan Corominas Guerin. President del Consell Social de la UB.

Vicepresident 2n.

•    Dr. Francisco Esteban Bara. Vicerector Comunicació, encarregat grup UB.

Vicepresident 3r.

•    Dr. Francesc Cardellach López. Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

Patrons Nats    

•    Dr. Oriol Escardíbul Ferrà. Gerent de la UB.
•    Dra. Amèlia Diaz Alvarez. Vicerectora de Docència i Política acadèmica de la UB.
•    Dr. Josep A. Bombí Latorre. President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
•    Dr. Jordi Camarasa García. Degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB.
•    Dr. Josep Monserrat Molas. Degà de la Facultat de Filosofia de la UB.
•    Dr..Carles Casacuberta Vergés. Degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB.
•    Sr. Lito Iglesias. Director del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
•    Sra. Maria Serrat Martín. Directora del Conservatori Superior de Música de Barcelona.
•    Sr. Francesc Boada Pallerés. Consell Social de la UB.

Secretària

•    Dra. Belén Noguera de la Muela. Secretària General de la Universitat de Barcelona.

Vicesecretari

•    Sr. Miquel Amorós March. Secretari del Consell Social de la Universitat de Barcelona.

Per contactar amb el nostre formulari de contacte

Image

Avinguda Vallvidrera, 25 08017 - BARCELONA SPAIN

Tel: +34 93 205 63 68

fpedropons@ub.edu

Informació Legal

Publish modules to the "offcanvs" position.